Els bons desitjos: què fer-ne

Qui no ha rebut aquests darrers dies felicitacions plenes de bons desitjos per al nou any? Qui no ha escrit a amics, familiars i coneguts desitjant-los també el millor per al 2017? Jo no me n’excloc: n’he enviat i n’he rebut. Ens desitgem amor, felicitat, plenitud, salut, … i tota una sèrie de bons auguris amb la millor i sincera intenció. Felicitacions més o menys currades, acompanyades a vegades d’una imatge o fins i tot d’algun vídeo “entranyable”. És una tradició. I el Whatsapp bull fins gairebé el col·lapse!

Però vet aquí que ens trobem en l’era de l’eclosió dels coaches, dels experts en creixement personal, impulsors dels lideratges, dels acompanyants en les emocions, dels educadors en la felicitat, dels guies espirituals, … invaeixen les xarxes socials i ens inunden de propostes per a la millora personal en tots els àmbits (personal, professional, relacional). I els tradicionals missatges de Nadal i d’any nou prenen una nova dimensió. El format és el mateix; canvia el missatge.

I avui m’he trobat un missatge d’un d’aquests experts que m’ha agradat especialment i que venia a dir que el 2017 no vindrà ple d’amor, felicitat, moments bonics, ni res de tot això -per molt que se n’estestin en desitjar-nos-ho els nostres amics-, si no l’omplim nosaltres mateixos. El 2017 no ve carregat de res, només de 365 dies. És un futurible a omplir. Dependrà de cadascú de nosaltres que arribin aquests moments desitajts. El 2017 no l’hem d’emplenar de desitjos (que tenen un component de compliment incert o màgic) sinó de compromisos amb un mateix, de propòsits ferms (que tenen el component de compliment possible). I aquests han de ser pocs, concrets, sòlids, consistents i realitzables.

I he pensat que és ben cert; i obvi. Milers i milers de felicitacions que pugui rebre desitjant-me el millor del món, no faran que ocorri res d’especial si no m’hi poso jo mateixa. El bon desig enviat per un amic no s’acomplirà sense més, no em permet quedar-me asseguda esperant que arribi aquell bon moment o fet alegre desitjat.

D’igual manera, els bons propòsits que ens marquem just en començar l’any, els objectius a assolir, ni que els escrivim amb tinta indeleble o amb làser, no els aconseguirem si no ens hi posem amb consciència, coratge i perseverància.

Els bons desitjos només són expressió de l’afecte sincer de qui ens els envia. I amb aquest abast i sentit, hem d’agrair-los… però no esdevindran res si no els convertim en propòsits (reptes?) personals. I els bons propòsits, pensats, certs i realitzables, ens poden dur, a la recompensa que suposa sentir la satisfacció i l’orgull que comporta aconseguir-los, haver lluitat per aconseguir realitzar-los.

Ahir va ser el darrer dia de 2016. La tradició mana fer resum i reflexió. Fer balanç. Insistir en allò proposat encara no aconseguit, modificar propòsits i llevar allò que no volem mantenir. Vaig fer resum i balanç, i fins i tot vaig cremar (literalment) el que calia deixar enrera.

I avui, primer dia del 2017, m’he fet el ferm propòsit de recuperar el bon ànim, canviar algunes actituds no prou sanes i reprendre alguns costums que temps enrera m’eren plaents i enriquidors, com passar una estona en el sofà llegint, en la quietud i soledat d’un dia festiu sense compromisos. Doncs sí, després d’una llarga temporada de llegir poc o gens, he agafat finalment un llibre “heredat” de ma mare que sempre havia insistit que havia de llegir (“Esta noche la libertad” del Larry Collins i el Dominique Lapierre, sobre la independència de l’Índia)… i n’he llegit d’una tirada una bona part, perquè m’ha enganxat. Si és que a les mares se’ls ha de fer cas!

M’he fet promesa a mi mateixa d’algun altre propòsit. Pocs més. No es tracta de fer-ne una lletania. A més, el termini per a fer propòsits no és preclusiu. La tradició mana, i “toca” aplicar-s’hi en el canvi d’any, però en qualsevol cas res impedeix fer -o refer- propòsits qualsevol dia de l’any:

“Hoy es siempre todavía,
toda la vida es ahora.
Y ahora, ahora es el momento de cumplir las promesas que nos hicimos.
Porque ayer no lo hicimos, porque mañana es tarde. Ahora.”

Antonio Machado

Transformem els bons desitjos en propòsits assolibles.

Els meus millors desitjos per a tots vosaltres per a què feu bons propòsits per al 2017 i els assoliu amb il·lusió, inspiració, perseverància i coratge. Podem ser millors. Sempre.
Tancament:

Quan llegeixo, no acostumo a escoltar música. Com a molt admeto melodies suaus, que sonin a distància, sense estridències; sovint només peces de piano, com la que us proposo tot seguit:

“Dawn” de la pel·lícula “Pride and Prejudice”, del llibre del mateix títol de l’Ian Mc Ewan. De fet, tota la banda sonora és un bon acompanyament per a la lectura, a volum suau.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s