Coses de l’Haruki Murakami

Avui he rescatat el llibre de l’Haruki Murakami “De què parlo quan parlo de córrer”. El vaig comprar fa uns 2 anys amb un amic -bé, ell un exemplar i jo un altre-, amb la idea de compartir després impressions, sense cap més ànim que reflexionar i debatre. Me’l vaig llegir a les estones que em connectaven a les màquines de fisioteràpia quan feia recuperació de l’accident de moto. Com que es tractava de comentar-lo després amb el meu amic, vaig usar un llapis per a subratllar aquelles parts que “em deien” alguna cosa. El llibre, les anotacions i les idees van quedar en un prestatge de casa. Fins avui que, posant ordre, l’he recuperat i n’he repassat les parts subratllades.

Recordo que la lectura del llibre em va servir molt per superar el tràngol que estava passant. Va de l’esforç, de la disciplina, de la perseverança, de l’afany de millorar, de l’obstinació de no donar res per perdut. I de coneixe’s un mateix. Sense aquests valors, difícilment es pot superar la preparació necessàriament llarga i lenta que es requereix per a córrer maratons i triatlons. Ni ser escriptor.

Narrat sobre la base de les pròpies experiències, l’Haruki ens mostra què ha significat per a ell córrer i ho fa a través del que va anar escrivint (des del 5 d’agost del 2005 fins a l’1 d’octubre de 2006) amb el fil conductor de la seva afició de córrer. A la contraportada del llibre, l’editor ens diu: “Murakami es despulla davant dels lectors i troba una manera literària de mostrar-nos el procés que el va portar a córrer, a més de decobrir-nos la seva manera de treballar i, en definitiva, de veure el món en què vivim”

He classificat el que hi vaig subratllar en categories:

VIDA:

  • “…la meva vida (…): són esdeveniments normals i corrents (…). Ben mirat, ara mateix no sóc sinó el resultat de tots aquests esdeveniments normals i corrents.”
  • “… aquesta mena d’experiències traumàtiques i aquestes ferides són part necessària de la vida.”
  • “Has de decidir clarament a què vols dedicar l’energia i el temps de què disposes.”
  • “… és impossible acotentar tothom.”
  • “Al gimnàs on vaig a Tòquio hi ha un rètol que diu: ELS MÚSCULS COSTEN MOLT DE GUANYAR I POC DE PERDRE. EL GREIX COSTA POC DE GUANYAR I MOLT DE PERDRE. És una realitat desagradable, però és la realitat.”
  • (a propòsit de dos atletes joves que van morir en un accident de cotxe) “I sempre penso això: després del rigor amb què s’entrenaven, ¿on devien anar els plans, els somnis i les esperances que tenien? ¿Les idees que tenim desapareixen amb el cos?”
  • “Mentre no arriba, no saps mai què et portarà l’endemà.”

VIDA-EDAT (fer-se gran)*: 

  • “Fer-se gran és una experiència que no havia tingut mai, i els sentiments que em desperta també són sentiments que no havia tingut mai (…). Per tant, l’únic que puc fer de moment és posposar qualsevol judici detallat, acceptar les coses tal com són i aprendre a conviure-hi.”
  • “De la mateixa manera que el riu avança cap al mar, fer-se gran i perdre rapidesa formen part del paisatge i no em queda més remei que acceptar-ho.”
  • “I un dels privilegis que tenim els que hem evitat morir joves és el de fer-nos grans. Ens espera l’honor del declivi físic. L’únic que podem fer és acceptar-lo i aprendre a conviure-hi”
*Als anys 2005 i 2006, quan escrivia els capítols del llibre, l’Haruki tenia 56-57 anys.

CÓRRER: 

  • “…de tots els costums que he adquirit al llarg de la vida, diria que córrer ha estat el que més m’ha aportat i el que més significat ha tingut per a mi. (…) també m’ha permès convertir-me en una persona més forta, tant físicament com mentalment.”
  • “Sovint em pregunten què penso quan corro.” “(…) pràcticament no penso mai en res que tingui gaire sentit.” “Quan corro, corro i prou. Corro en un buit. O dit d’altra manera, corro per estar en un buit. I molt de tant en tant alguna idea entra dins aquest buit.”
  • “Sempre que veig que en una escola obliguen a córrer tots els alumnes em sap greu per ells. Fer córrer la gent que no vol córrer o la gent que no està feta per córrer és una tortura absurda.”

VIDA + CÓRRER: 

  • “Quan em fa mandra sortir a córrer sempre em dic el mateix: «Et guanyes la vida escrivint, treballant a casa les hores que vols, sense cap necessitat d’agafar trens abarrotats ni d’assistir a reunions absurdes ¿no t’adones de la sort que tens?» (Sí que me n’adono). «Comparat amb això, sortir a córrer una hora pel barri no és res, ¿no?». (…) recupero la motivació, em cordo les sabatilles i surto a correr més tranquil.”
  • “Sé que al món hi ha una pila de coses que no podré aconseguir i una pila de gent a qui no podré superar faci el que faci.”
  • (Després d’un triatló) “Encara que vista des de fora -o des d’un punt ben elevat- aquesta vida sembli absurda o vana, o fins i tot extremadament ineficient, tant me fa. Encara que sigui un acte inútil com abocar aigua en una olla que té el cul foradat, com a mínim l’esforç que hi poses queda dins teu.”
  • (A una setmana de la marató de Nova York) “L’únic que em queda és l’experiència i l’instint. L’experiència em diu que ja he fet tot el que podia fer, i que ara no serveix de res amoïnar-se, que l’únic que puc fer és esperar que arribi el dia de la cursa. L’instint, per la seva banda, només em diu que faci servir la imaginació. Per tant, tanco els ulls i m’imagino a mi envoltat de milers de corredors passant per Brooklin, per Harlem, per Midtown. Em veig creuant uns quants ponts suspesos i assaboreixo les sensacions que tindré corrent per la zona més animada de Central Park South, a prop de l’arribada.”
  • “Córrer llargues distàncies (…) m’ha fet com sóc ara, i espero que m’acompanyi tants anys com sigui possible. Potser no és gaire lògic però aquesta és la vida que he escollit. O, més ben dit, a hores d’ara ja no en puc escollir cap altra.”

ESCRIURE:

  • “Escric per posar les idees en ordre. Ara bé, el que en resultarà -al final, el que compta és sempre el que resulta- potser seran unes memòries centrades en l’acte de córrer.”
  • “Estic convençut que escriure novel·les és bàsicament una feina física. El fet d’escriure en si mateix potser és una feina intel·lectual, però acabar tot un llibre és més aviat una activitat física… Potser no has de moure gaire el cos, però dins teu es desenvolupa una activitat dinàmica i esgotadora.” “(…) els escriptors (…) pensen amb tot el cos, la qual cosa els exigeix mobilitzar totes les reserves físiques, sovint fins arribar a l’esgotament.”

 

MÚSICA PER CÓRRER: 

  • “Ahir vaig escoltar Beggars Banquet, dels Rolling Stones. El cor funky de «Sympathy for the Devil» és ideal per córrer. Abans-d’ahir vaig escoltar Reptile, d’Eric Clapton. Són dos grans discos de cap a cap (…). Reptile l’escolto sovint. Diria que no hi ha cap disc millor per córrer tranquil·lament de bon matí.”

PROJECTES:

  • “Em sembla que Ernest Hemingway deia que avançar és mantenir el ritme. En els projectes a llarg termini això és essencial.”
  • “Quan vaig tancar el bar i vaig començar a escriure a temps complert, el primer que vam fer la meva dona i jo va ser canviar el nostre estil de vida. Vam decidir que ens llevaríem a punta del dia i que aniríem a dormir poc després que es fes fosc.”
  • “(…) vaig començar una nova vida marcada per un ritme senzill i regular (…). Cadascú és diferent, però jo rendeixo més de bon matí. En les primeres hores del dia és quan em puc concentrar i enllestir les feines més importants que tinc per fer (…). I quan el sol es pon ja no treballo. Llegeixo, escolto música, em relaxo…”
  • (repeteixo) “Has de decidir clarament a què vols dedicar l’energia i el temps de què disposes.”
  • (la decepció) “Però a l’hora de la veritat les coses no acostumen a anar com te les imagines. En determinats moments de la vida, quan el que necessites és una solució clara i definitiva, qui truca a la porta és un missatger que porta males notícies.” “Per això sempre has de tenir un pla B.”

ESFORÇ + PERSEVERANÇA:

  • (a propòsit de fer dieta) “Abans em semblava que la vida era injusta, que hi havia gent que tot i esforçar-se no aconseguia mai el que volia i que n’hi havia que ho aconseguia sense necessitat de fer res.” “Per no engreixar-me he de fer exercici cada dia, vigilar el que menjo i ser moderat en tot. És una murga, però si ets capaç de fer aquests esforços regularment el cos et funciona millor i, de resultes, estàs més sa i més fort.”
  • “Quan els dic que corro cada dia hi ha gent que es queda parada.«Has de tenir molta força de voluntat», em diuen.” “(…) a mi em sembla que només amb la força de voluntat no n’hi ha prou per fer les coses.” “(…) no crec que córrer cada dia tingui res a veure amb el fet de tenir força de voluntat. Si fa més de vint anys que corro és perquè és una activitat que lliga amb la meva manera de ser.”
  • “Els humans anem fent coses que ens agraden i deixem de fer les que no ens agraden. Certament, la força de voluntat també hi influeix. Però per més força de voluntat que tinguis, per més que no t’agradi rendir-te, si una activitat no t’interessa no podràs fer-la gaire temps seguit. I, encara que puguis, segur que no et va bé.”
  • (a propòsit de fer córrer els nens a les escoles) “Sempre tinc ganes de dir als mestres que no obliguin tots els alumnes a córrer de la mateixa manera, però em sembla que no em farien cas. Les escoles són així. El més important que s’aprèn a l’escola és que les coses més importants no s’aprenen a l’escola.”
  • “Córrer cada dia és bàsic, i per més enfeinat que estigui no penso deixar-ho. Si deixés de córrer amb l’excusa que estic enfeinat, segur que no tornaria a córrer mai més. Hi ha molt poques raons per fer les coses i una camionada per no fer-les. L’únic que podem fer és mantenir ben llustroses les poques que tenim i aprofitar qualsevol moment per anar-les polint.”
  • “A diferència del talent, que és innat, aquestes dues capacitats (la concentració i la resistència) es poden adquirir i augmentar per mitjà de l’entrenament. Si cada dia seus davant de l’escriptori i t’esforces a posar el talent que tens en el lloc adequat, aprendràs a concentrar-te i a resistir de manera natural.”
  • “Donar un estímul i mantenir-lo. Donar un estímul i mantenir-lo. És un procés que requereix paciència, però el resultat és segur.”

 

RECONEIXENT EL SEU “JO”:

  • “Sóc una persona a qui li agrada estar sola (o, més exactament, a qui no li costa estar sola).”
  • “Sempre he tingut tirada a fer les coses pel meu compte.”
  • “(…) el fet de córrer tot sol cada dia, immers en el meu silenci, ha estat important per ajudar a mantenir el meu benestar emocional. Quan corro no cal que parli amb ningú ni que escolti ningú.”
  • “(…) el fet que jo sigui jo i no un altre és un dels valors més importants que tinc.”
  • “Cap on hauria de mirar és cap a dins meu.” “L’únic que hi veig és la meva naturalesa, que no ha canviat. La meva naturalesa particular, tossuda, poc disposada a col·laborar, sovint egoïsta, que tot i així dubta d’ella mateixa, que sempre intenta trobar el cantó divertit (…) en tot el que passa. He fet un llarg camí amb aquest caràcter penjat a l’esquena, com si fos una vella bossa d’esport. No la porto pas perquè m’agradi. El que hi ha a dins pesa massa, no  és especialment maco i està molt gastat. Si l’he portat fins ara és perque no tenia res més per portar (…)”
  • “A mesura que et fas gran (…) l’experiència t’ensenya a agafar el que necessites i a llençar el que no necessites, i al final t’adones (…) que, com que els defectes que tens són infinits, val més que sàpigues quines són les poques virtuts que tens i que aprenguis a utilitzar-les per sobreviure.” “En el trist full de càlcul de la meva vida hi ha molts més deutes que beneficis.”

 

VIURE + CÓRRER + ESCRIURE:

  • “Córrer llargues distàncies (…) m’ha fet com sóc ara, i espero que m’acompanyi tants anys com sigui possible. Potser no és gaire lògic, però aquesta és la vida que he escollit. O, més ben dit, a hores d’ara ja no en puc escollir cap altra.”
  • “(…) no vaig començar a córrer perquè ningú m’ho demanés, de la mateixa manera que no vaig començar a escriure perquè ningú m’ho suggerís (…). Gairebé sempre he fet el que he volgut (…) ¿Qui té dret a dir als altres el que han de fer?”
  • “Si algun dia tinc una tomba i puc escollir-ne l’epitafi, m’agradaria que hi gravessin els següent:

HARUKI MURAKAMI

(escriptor i corredor)

1949-20**

ALMENYS NO VA CAMINAR MAI”

Tancament:

Us deixo versions en directe de Reptile de l’Eric Clapton i de Sympathy for the Devil dels Rolling Stones. Com a l’Haruki Murakami, creieu que s’escauen per córrer?

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s